miércoles, 29 de septiembre de 2010

[Text 141] Pere Gimferrer, Els miralls.


II
Aquest poema és
un seguit de paranys: per al
lector i per al
corrector de proves
i per a
l'editor de poesia.
És a dir,
que ni a mi no m'han dit allò
que hi ha darrera els paranys, perquè
fóra com dir-me el dibuix
del tapís, i això
ja ens ha ensenyat Henry James que no
és possible.

No hay comentarios:

Publicar un comentario