miércoles, 29 de septiembre de 2010

[Text 133] Pere Gimferrer, “Llum velintònia”.




Llum velintònia

Present en la claror suspesa, aquest jardí
és l'estança del temps.
Brolla de la tenebra
el fonament del cel deshabitat,
puixances, pulsions que germinen i esclaten
en la flora de l'aire.
És invisible el temps
com la llum del jardí: és visible el jardí
darrera els vidres, no la imatge del jardí
en la llum successiva de temporalitat.
Però és visible un altre jardí: no un lloc real
que fou, tampoc un lloc que existeix en la ment,
no la successió dels temps en un sol lloc,
sinó la permanència d'un temps intemporal.
Alzinat des d'un fons invisible, el jardí
fa visible la llum.
Si la veu anomena
la claror d'aquest arbre, si al reixat unes mans
ingressen en la llum d'un lloc levitatori,
si trepitgem el centre d'un remolí instantani,
som, sense llum ni temps, en la invisibilitat.
La paraula d'un home fa visible el real:
en la llum, podrem veure com a jardí el jardí.
A Vicente Aleixandre

No hay comentarios:

Publicar un comentario