[Text 1]

-No és eix el problema –exclamà un altre tot seguit-. El veritable problema no rau a contar, siguin quines siguin les dificultats. Sinó a escoltar... Estaran dispostos a escoltar les nostres històries, àdhuc si es contem bé?

Així doncs, no sóc l’únic que es planteja eixa pregunta. Cal dir que hi cau pel seu propi pes.

Però de seguida regna la confusió. Cadascú té alguna cosa a dir. No vaig a poder transcriure la conversa correctament, indicant els participants.

-¿Què vol dir “ben contades”? –saltà indignat un-. Cal dir les coses com són, sense artificis!

Es tracta d’una afirmació peremptòria que sembla aprovar la major part dels repatriats presents. Dels futurs narradors possibles. Llavors intervinc per dir el que em sembla una evidència.

-Contar bé significa: de manera que se sigui escoltat. No ho aconseguirem sense un poc d’artifici. L’artifici suficient per tal que esdevingui art!

         Però aquesta evidència no sembla molt convincent a la vista de les protestes que suscita. Sens dubte he anat massa lluny amb el capgirament de mots. Només Darriet assenteix amb un somriure. Em coneix millor que la resta.

         Tracte de precisar el meu pensament.

         -Bé, escolteu. La veritat que hem de dir (suposant que ens vingui de gana, ¡molts són els que no els en vindrà mai!) no resulta fàcilment creïble... resulta inclús inimaginable...

M’interromp una veu que intervé per abundar-hi.

-Açò està ben dit! –diu un tipus que beu amb aspecte ombrívol, amb resolució-. Tan poc creïble que jo mateix vaig a deixar de creure-ho, només pugui!

Es produeixen risses nervioses, tracte de seguir.

-Com contar una història poc creïble, com suscitar la imaginació d’allò inimaginable si no és elaborant, treballant la realitat, posant-la en perspectiva? Doncs amb un poc d’artifici!

Jorge Semprún, L’escriptura o la vida (Tr.: PMU, pàg. 140-141)