“Jo, en canvi, em sentia com un animal avergonyit que s’enfila cap a l’enemic amb la intenció de matar-lo, però amb ganes de marrar el cop per no afrontar la seua condició d’assassí que l’esglaia sense remei des del mirall de l’ànima. Jo sóc dels que alcen el ganivet i cauen de genolls plorant agafat a la cintura de la possible víctima. Hi ha un nom per a aquests comportaments: covardia. I els covards reaccionen a empentes. Són atacs a la desesperada, de vegades sublims i de vegades perillosíssims, com l’esqueller, per continuar les comparacions taurines.” Pasqual Mas, La confessió, pàg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario