[Text 6]

[Text 6] “Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, ensulsida d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar  poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera”. (Jesús Moncada, Camí  de Sirga.)

[Text 6 a] “¡Pobre María! Cada volta que percep el soroll d’un cavall que s’apropa, està segura que sóc jo.” Chauteaubriand, El duc de Monbazon.

[Text 6 b]  “La tripulació del buc empassat per les ones estava formada per vint-i-cinc homes, que deixaren centenars de vídues condemnades a la misèria.” Gaston Leroux, Drames marítims.

[Text 6 c]  “Amb l’ajut de Déu, el sol lluirà de nou sobre Polònia”. Sinnkiewiz, El diluvi.

[Text 6 d]  “¡Anem-hi!, va dir Peter cercant el seu barret per eixugar-se les llàgrimes.” Emile Zola, Lourdes.

[Text 6 e]  “El duc va aparèixer seguit del seu seguici, que anava davant.” Alfons Daudet, Cartes des del meu molí.

[Text 6 f]  “Amb les mans creuades a l’esquena es passejava Enric pel jardí, tot llegint la novel·la del seu amic.” Rosny, El dia fatal.

[Text 6 g]  “Amb un ull llegia, amb l’altre escrivia” Auback, A la vora del Rhin.

[Text 6 h]  “El cadàver esperava, silenciós, l’autòpsia.” Octavio Feuillet, El favorit de la sort.

[Text 6 i]  “Guillem no pensava que el cor pogués servir per res més que per la respiració.” Argibachev, La mort.

[Text 6 j]  “Aquesta espasa d’honor és el dia més formós de la meua vida.” .” Octavio Feuillet, L’honor.

[Text 6 k]  “Començo a veure malament, va dir la pobre cega.” Honoré de Balzac, Beatriu.

[Text 6 l]  “Despres de tallar-li el cap, el soterraren viu.” Henri Zvedan, La mort de Mongomer.

[Text 6 m]  “Tenia la mà freda com la d’una serp.” Pierre Alexis Ponson du Terrail, ¿Rocambole?