[Text 21]

 “Quan em vaig quedar sola, la primera cosa que vaig fer va ser mirar el rellotge. Era meu. Ja era meu d’abans. L’oncle Joaquim me’l deixava escoltar quan li donava corda. [...] Seria el meu únic record de l’oncle Joaquim. (Mercè Rodoreda, Isabel i Maria

pàg. 227).