[Text 41]

 Però no. Calia avançar amagant-se com el senglar dels gossos i esperar caure en bones mans, que mai no serien mans netes. Travessà pel Desert de les Palmes, sortí per Cantallops cap a les Platgetes de Bellver, on s’haguera amagat tota la vida si haguera trobat res per menjar que no foren els inaccessibles margallons, creuà els senillars del Pla de Cabanes i tornà terra endins fugint de Cap i Corb, on sabia que, vora rambla i als peus escumosos de la mar, hi havia una petita fortificació que de segur que estaria ocupada per militars i, donant l’esquena a les blanques platges d’Alcossebre, rodejà pels pedregars de Vilanova d’Alcolea i d’Alcalà de Xivert i, al recer dels bancals, enfilà cap a les Coves de Vinromà tot just el dia que el destacament de Sant Mateu baixava en comboi per la carretera, escampat pels turons del costat per no rebre cap atemptat, tot i ser una zona segura perquè el port, que dominava les dues valls, a llevant i a ponent, estava controlat i era pràcticament impossible creuar-lo sense ser descobert. Pasqual Mas, La cara oculta de la lluna.