“Palou, brillant de pintoresc, gerd i pla a la riba del Congost, amb escampall de cases de tresca camperola, entre les quals can Quintana, can Bas i Torre de les Aigües. Està unit al seu ara cap de terme per una carretera amb bonics i respectables plàtans, als quals desitgem llarga vida, sobretot ara que se’n sacrifiquen tants i tants per a millor seguretat dels que van en auto, i per tal que el vianant no pugui servir-se’n per a protegir-se precisament dels autos.[…]
“Si el Vallès fos un ou,
el rovell fora Palou”. […]
Així ho cantava l’aforística popular. Rovell d’ou, lluc, poncella, el que vulgueu. Pot estar satisfet Granollers d’haver-se incorporat aquest poble, avui el millor dels seus ravals.” (Ferran Canyameres, El Vallès (vigor i bellesa). Barcelona, Editorial Selecta, 1960).
No hay comentarios:
Publicar un comentario