¿A on reura de bet deuen haver anat a raure els ossos corcats d’aquell jaio del dimoni? (...)
-Aleix... me voleu dar un quarto? –feia algun bordegàs.
-Nu, nu –responia el jaio, amb un parlar tot embossat, tot fosc.
-I ¿per què no?
-Perquè nu’n tenc pos de cortus ju...
.Oi que sí, que en teniu.
-Nu, nu.
-Bé feu forolla amb les tòfones...
-Túfunes... Nu’n cercu pos.
Jordi Casellas, Els sots ferèstecs, pàg. 52
No hay comentarios:
Publicar un comentario