Atura’t, Letícia, que no hem preparat cap tovallola ni cap mocador de paper ni res per eixugar-nos –es va preocupar ell així que el primer sotrac a l’engonal li va anunciar la imminència de la fi.
-No t’hi amoïnes –va ser tot el que va xiuxejar ella entre xuclada i xuclada.
-Oh!, però és que...
Vicent Pallarés, Evasions efímeres, pàg. 17.
No hay comentarios:
Publicar un comentario