“La Cinta era menuda quan la seva mare va morir. Va morir d’un càncer a la matriu, i els sofriments que va produir-li ningú ni res no pogueren apaivagar-los. [...] Era jove. Tot just comptava trenta anys. La Cinta nou. Va quedar-li, de la mort de la mare que morí plena de coneixement, amb aquell esfereïment al rostre de veure la fi imminent, una tristesa que res, ni el temps, no feia minvar.” (Mercè Rodoreda, Del que hom no pot fugir, pàg. 56)
No hay comentarios:
Publicar un comentario