“Ja li ho he dit, senyora jutgessa, tot va començar la Pasqua passada, al poble. Jo vivia ben tranquil·la amb el diazepan, el meu treballet per a la fàbrica de samarretes, cosint vores i botons a casa, escoltant la meua musiqueta, guanyant-me un jornalet discret a destall, fent més hores que Meló i, això sí; vigilada de prop per ma mare, que m’afartava de pastilles amb el consentiment dels metges”. Pep Castellano, Bombons amargs, pàg. 15)
No hay comentarios:
Publicar un comentario