“Un acte simbòlic (així el qualifica, tot i que de simbòlic no té res). D’aquí a una estona te’n parlaré. Només de pensar-hi em puja un calfred per l’esquena. No entenc com has acceptat tancar la nit d’aquesta manera. Suposo que per això t’has despullat; ja estàs a punt”. (Gaspar Hernàndez, El silenci, pàg. 113.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario